degastadọr

LvP

1. s. m.

a. 'dévastateur'

b. 'dissipateur, prodigue'

c. 'vorace'

2. adj.

a. 'dévastateur'

b. 'dissipateur, prodigue'

c. 'vorace'

Rn 3:438b [degastaire, degastador ]; Lv 2:50a

FEW 14:204a [ᴠᴀѕᴛᴀʀᴇ].