ermitatge

LvP

s. m.

a. 'ermitage'

b. 'lieu solitaire'

Rn 3:139b [ermitatge, hermitaje ]; Lv 3:126b; 3:126b [ermitatge; s. v. ermitanatge]

FEW 3:236b [ᴇʀᴇᴍɪᴛᴀ].