martelar (ę)

LvP

1. v. a.

'marteler'

2. v. n.

'claquer [en parlant des dents]'

Rn 4:161b [martellar ]; Lv 5:131a

FEW 6/1:311b, 6/1:312a [ᴍᴀʀᴄᴜ̆ʟᴜѕ].