mescazẹr

LvP

v. impers.

'méchoir, tourner mal'

Rn 2:347a; 2:347a [mescazer; meschaia s. f. ]; Lv 5:245b; 5:246a [mescazer; meschaia : Rn meschaia forme du verbe mescazer ]

Sternbeck 52.