monir

Rn 4:255a [sostmonir]

v.

'requérir, mander'

Lv 5:309a; 7:846a [monir; sostmonir : Rn ac sostmonida à lire ac s'ost m‑ ]

FEW 6/3:74a [ᴍᴏɴᴇ̄ʀᴇ]. – Sternbeck 24; Stichel 64.