taladọr

LvP

s. m.

a. 'celui qui cause des dégâts'

b. 'ravageur, homme qu'on employait à dévaster le territoire ennemi'

Rn 3:4a [talaire, talador ]; Lv 8:16a

FEW 17:305a [ᴛᴀʟᴏ̄ɴ].