trasgitar, tragitar (ę)

LvP

1. v. n.

'bateler'

2. v. a.

a. 'fondre, couler'

b. 'travestir (?)'

Rn 3:471a; Lv 8:386b

FEW 5:16b, 5:21a [ᴊᴀ̆ᴄᴛᴀ̄ʀᴇ].