[mortisiṉ]

variante(s): mortissin, mortizin

adj.

'capable de donner la mort'

D: 14e s. ⊂ ManConsLimS 54,20 (‑z‑); 1441 ⊂ Pans3 (‑ss‑)

FEW 6/3:150b [ᴍᴏʀᴛɪ̆ᴄɪ̄ɴᴜѕ].